Per què cal un dia dedicat als oceans?

El propòsit principal d’aquest dia és informar a la població sobre el gran impacte dels humans als oceans, desenvolupar un moviment mundial de suport i unir forces per a la creació d’un projecte conjunt per gestionar sosteniblement els nostres mars.

Sobretot però, per celebrar un dia en honor a una de les coses més belles, riques i potents que tenim al nostre planeta, el que de fet, s’anomena “planeta blau” per aquesta mateixa raó.

Quina és la seva importància dins el planeta?

Els oceans representen el gran pulmó del món, són el nucli de tot, 2 / 3 de la Terra és aigua. Sense ells, no hi hauria existència alguna de vida humana o de qualsevol altre tipus. Ens proporcionen l’oxigen i en el seu cicle natural es produeix el procés de filtració i purificació de l’aire.

Una altra gran aportació pel planeta té a veure amb el subministrament d’aliment per a les persones, a més d’ajudar a l’equilibri ambiental de tots els països i ser un medi d’extracció de recursos energètics com el gas i el petroli, metalls preciosos, per l’intercanvi econòmic i comercial que gira entorn del globus terrestre.

Quina és la seva situació actual?

L’activitat humana els ha fet molt de mal. Fins ara, han estat extraient dels mars i oceans molt més del que aquest pot reparar. El 90% de les grans espècies estan afectades per aquest fet i el 50% dels esculls de corall es troben destrossats. També, els oceans absorbeixen més del 23% de les emissions de CO₂ i el 90% de l’excés de calor provocat per aquest mateix fet. És per això que l’escalfament global i el canvi climàtic conseqüent s’està reduint la capacitat que tenen aquests per produir oxigen, ha incrementat el nivell del mar, s’ha produït una gran fosa de les glaceres dels pols terrestres i un descens important en la salinitat dels oceans.

Com hi podem contribuir nosaltres?

Sabies que canviant hàbits del teu dia a dia pots arribar a contribuir en petites accions individuals que poden ser útils per tal de reduir la contaminació dels mars i els oceans? Doncs és així, la unió fa la força i encara que les nostres accions siguin minúscules, ja aporten alguna cosa i ajuden ecològicament a la salvació dels oceans. A continuació, te’n proposem cinc:

1- Utilitzar menys productes de plàstic i canviar-lo per productes biodegradables o sostenibles: portar la teva bossa de tela al supermercat i utilitzar una cantimplora de metall és un bon començament.

2- Reduir les emissions de CO₂ i el consum d’energia: Usar bombetes de baix consum o aprofitant el transport públic, a més de la bicicleta.

3- No comprar objectes ni productes que s’aprofitin de la vida marina: closques de tortuga, joieria de corall o curculles, materials derivats dels taurons…

4- Fer compres sostenibles de peix: evitar comprar peix d’espècies que estan en perill d’extinció, sobreexplotades o extretes de pràctiques pesqueres insostenibles.

5- Ajudar a cuidar les platges: No fa falta dir que no es dipositin residus a la sorra, sinó que si en trobem, els llancem a les escombraries. Són 5 segons.

Fent referència a l’últim apartat, hi ha nombroses entitats i associacions que organitzen sovint recollides de residus i neteges de platges. Nosaltres col·laborem activament amb l’ONG Surfrider Foundation Europe, no tan sols proveint-los de recursos sinó també organitzant recollides i neteges a la platja de l’Estartit i altres a la Costa Brava. És important ser conscient què és una activitat molt important de realitzar; ja no tan sols pel fet de netejar la platja, sinó també per crear consciència a tots els participants, sobretot als més menuts.

Lema 2022: Revitalització: acció col·lectiva per l’oceà

Aquest lema parla per si sol, i ens deixa molt clar què és el que necessita l’oceà de nosaltres per tal d’assegurar-ne la conservació i pròpiament, de la flora i fauna que hi habita.

Per aquest motiu, cal treballar conjuntament per buscar un nou equilibri on no esgotem tot el que aquestes grans quantitats de massa d’aigua ens dona generosament, sinó que puguem reestructurar la seva vitalitat i trobar una manera de retornar-li una nova vida, igual que ell ens la dona a nosaltres.

L'entrada 8 de Juny. Dia mundial dels oceans ha aparegut primer a agroruralsurf.

Abans, però, cal tenir clars els conceptes bàsics que determinen quines maniobres podrem portar a terme quan agafem una onada. Per començar, cal tenir en compte la direcció en la qual agafarem l’onada, si dreta o esquerra. Un cop agafem l’onada, la nostra posició respecte a aquesta serà, Frontside o Backside. 

• Frontside o forehand: Si estem de cara a l’onada.
• Backside o backhand: Si estem d’esquena a l’onada.

Aquesta posició depèn de com ens col·loquem sobre la taula, és a dir, si som goofy o regular.

• Goofy: El peu de davant és el dret.
• Regular: El peu de davant és l’esquerra.

Un exemple per entendre aquests conceptes de manera conjunta seria:

• Un surfista goofy surfeja frontside una esquerra i backside una dreta.
• Un surfista regular surfeja backside una esquerra i frontside una dreta.

Un cop dominem aquests conceptes podem començar a profunditzar en les 20 maniobres bàsiques del surf, encara que hi ha moltes més. Ready?? Comencem!

1. Take off: Aquesta és una de les primeres maniobres que s’aprèn en els nostres cursos de surf i campaments d’estiu. Consisteix a posar-se dempeus sobre la taula. Per aprendre-la cal esperar que l’onada t’empenyi, deixar de remar i impulsar-te per posar-te dret sobre la taula.
2. Bottom turn: Després del take off, pots aprendre a fer un gir per surfejar la paret de l’onada. Intenta recórrer la paret de l’onada de manera que t’allunyis d’on trenca. Si estàs de cara a la paret, estaràs fent un Frontside Bottom turn.
3. Cutback: És un gir de 180º per tornar a apropar-nos al trencant de l’onada.
4. Fade: Consisteix a enganxar un gir brusc de la quilla de la taula per lliscar fora de la cresta de l’onada.
5. Floater: es tracta de surar sobre el llavi d’una onada o l’escuma d’aquesta just quan acaba de trencar.
6. Roller: Consisteix a treure la taula per sobre de l’onada deixant recolzada només la cua (tail).
7. Off the lip: quan una onada està a punt de trencar, s’ha de pujar el més vertical possible i, un cop allà, girar ràpidament.
8. Pato o duck dive: Consisteix a enfonsar la punta de la taula a l’aigua (per la part del davant: nose) i passar bussejant per sota de l’escuma de l’onada. S’utilitza per evitar que la força de les onades t’arrossegui cap a la costa, de manera que arribis al “pico o line up” amb més facilitat.
9. Backside tailslide: Consisteix a lliscar el tail (cua) de la taula de surf sobre la part superior de l’onada.
10. Pop up: posar-se dempeus sobre la taula en només un salt.
11. Reentry: Consisteix a realitzar un gir de 180º just al llavi de l’onada i després baixar de nou a la base.
12. Smack the lip o hit the lip: després de realitzar un bottom turn, el surfista avança cap amunt per arribar al pic de l’onada.
13. Snap: consisteix a frenar en sec la taula, derrapant el tail. Visualment es pot assemblar a un Cutback.
14. Stall: consisteix a reduir la velocitat amb la qual se surfeja l’onada. Es pot fer de dues maneres: col·locant el peu al tail de la taula o introduint una mà en l’aigua. S’utilitza per allargar una maniobra o per alentir el lliscament dins un tub.
15. Tub: Consisteix a recórrer la part buida que crea l’onada quan s’està trencant, un espai cilíndric que és conegut com a “tub”. És la maniobra més somiada pels surfistes i, sens dubte, una de les més difícils.
16. 360º: Consisteix a fer un gir complet sobre l’eix de la taula (derrapant la cua) o per l’aire.
17. Air reverse: És un moviment aeri on es fa un gir de 180º en l’aire per sobre de l’onada.
18. Off the top: És semblant a la maniobra Off the lip, però en una zona menys crítica de l’onada. Aquesta maniobra és més llarga i prolongada que l’anterior.
19. Layback: Consisteix a agafa velocitat, inclinar-se cap enrere i alhora colpejar fort la taula amb el peu posterior.
20. Aeri: Es denomina així a tota maniobra que comporti un enlairament de l’aigua.

L'entrada 20 maniobres de surf que hauries de conèixer ha aparegut primer a agroruralsurf.